Aquest dissabte esperem una probable tempesta geomagnètica intensa

Ampliació de l'ionograma corresponent a les 07:05. L'eix d'ordenades mostra l'altura (km) i l'eix d'abscisses mostra la freqüència (MHz).

Ampliació de l’ionograma corresponent a les 07:05. L’eix d’ordenades mostra l’altura (km) i l’eix d’abscisses mostra la freqüència (MHz).

Aquest matí s’ha detectat una fulguració solar (M6.5). Una fulguració solar és una tremenda explosió en el Sol que allibera, de forma sobtada, l’energia emmagatzemada en els seus camps magnètics. En qüestió de pocs minuts el material es calenta a molts milions de graus i produeix un esclat de radiació en tot l’espectre electromagnètic.

Segons l’alerta del Solar Influences Data Analysis Center a Bèlgica, la fulguració ha anat acompanyada d’una Ejecció de Massa Coronal (EMC) i, donada la posició de la regió activa, és probable que hi hagin efectes a la Terra.

Ampliació de l'ionograma corresponent a les 07:15. L'eix d'ordenades mostra l'altura (km) i l'eix d'abscisses mostra la freqüència (MHz).

Ampliació de l’ionograma corresponent a les 07:15. L’eix d’ordenades mostra l’altura (km) i l’eix d’abscisses mostra la freqüència (MHz).

Els sensors del satèl·lit SOHO/LASCO han detectat que la velocitat aproximada vers la Terra de l’EMC és d’uns 1000 km/s, amb la qual cosa s’espera que en arribe cap el matí-matinada d’aquest dissabte 13 d’abril. Degut a la configuració de l’EMC, es probable que genere un tempesta magnètica intensa, però encara que és massa aviat per saber-ne l’impacte. Es per aquest motiu que els registres magnètics de l’Observatori encara no mostren cap efecte. Els esperem el dissabte.

La imatge de la variació del flux de raigs X associat a la fulguració solar mostra un augment sobtat. Els efectes d’aquest augment ja s’ha detectat al registre ionosfèric de l’Observatori. Si ens fixem en l’ampliació dels ionogrames corresponents a les 07:05, 07:15 i 07:20 TU, veiem que la regió E en el primer cas presenta els valors normals per aquesta època de l’any i hora. Després, a les 07:15 ha desaparegut. Finalment a les 07:20 presenta un valor força més alt del que s’esperava.

Ampliació de l'ionograma corresponent a les 07:20. L'eix d'ordenades mostra l'altura (km) i l'eix d'abscisses mostra la freqüència (MHz).

Ampliació de l’ionograma corresponent a les 07:20. L’eix d’ordenades mostra l’altura (km) i l’eix d’abscisses mostra la freqüència (MHz).

L’augment en el flux de raig X rebut a l’atmosfera hauria pogut generar un augment sobtat de la ionització en capes baixes (Regio D) i mitjanes (regió E) de l’atmosfera. En la regió D, degut a la major densitat atmosfèrica, s’absorbiria gran part de l’energia de les ones de ràdiofreqüència i ens impediria observar les regions superiors. Aquest fenomen explicaria perquè desapareix el senyal corresponent a la regió E. Un cop estabilitzada la fulguració (pocs minuts), la ionització en les capes més baixes cau ràpidament degut a la gran densitat de la regió i l’absorció d’ones de radio deixa de ser efectiva. En canvi, podria mantenir-se certa ionització addicional en les capes mitjanes (regió E) durant més temps ja que els mecanismes de pèrdua d’ionitzacio són mes lents que el les capes baixes. Aquest fet explicaria perquè els ionogrames posteriors a la fulguració mostren valors bastant superiors als esperats per l’època.

Aquesta fulguració es possible que hagi provocar bloquejos en les ràdio-comunicacions, que són especialment indesitjats el les regions polars. Aquests efectes deixarien incomunicats els vols circumpolars i les companyies aèries es veuen obligades a modificar les seves rutes i traslladar-les per camins més llargs, amb el conseqüent augment de consum d’hidrocarburs i de contaminació.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Notícies i etiquetada amb , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.