L’Observatori difon l’estat del Sol i la magnitud de les tempestes geomagnètiques en temps quasi real

De la mateixa manera que els fenòmens meteorològics extrems poden esdevenir devastadors per a la població humana, el fet que el Sol emeti quantitats ingents de partícules i energia cap a l’espai fa que, en determinades ocasions, determinats sistemes tecnològics terrestres es puguin veure afectats severament. Per analogia, a la ciència que estudia aquests fenòmens se l’anomena avui en dia meteorologia espacial, tot i que no ha estat altra cosa que rebatejar el que tradicionalment s’havia conegut com física de les relacions Sol-Terra, disciplina en la que l’Observatori de l’Ebre va esdevenir pioner a principis del segle XX, i en la que s’ha estat treballant, doncs, durant més d’un segle.

El Sol presenta cicles d’activitat d’aproximadament onze anys i, seguint l’analogia amb el clima terrestre, podríem dir que en aquests moments, després d’uns anys de relativa calma, estem deixant la tardor per entrar a l’hivern, atès que el període de màxima activat s’espera entre els propers mesos del 2012 i el 2015. La manifestació més clara d’aquesta activitat és l’aparició esporàdica de taques a la Fotosfera solar, que van creixent en nombre i en àrea i desplaçant-se des dels pols a l’equador, a mesura que avança el cicle.

Lligades amb l’aparició de les taques es produeixen explosions a la superfície de Sol que emeten una gran quantitat de matèria ionitzada, que quan arriba a les proximitats de la Terra, en determinades condicions, genera corrents elèctrics importants a la magnetosfera i a la ionosfera que es tradueixen en variacions del propi camp magnètic terrestre, anomenades tempestes geomagnètiques. Una manera de mesurar el grau d’aquestes variacions magnètiques, és a partir de l’anomenat índex K.

La meteorologia espaial no és un fenomen nou, però mai els éssers humans havíem estat tan dependents dels sistemes tecnològics. Els sistemes susceptibles de veure’s afectats per aquests fenòmens són les xarxes de transport i distribució d’energia elèctrica, les línies ferroviàries, els oleoductes i gasoductes. Però també les comunicacions de ràdio, els sistemes electrònics dels satèl·lits, els sistemes de posicionament i navegació per satèl·lit. Fins i tot els tripulants i viatgers de determinats vols que usen rutes polars poden patir l’exposició a dosis excessives de radiació.

Amb la publicació de l’estat de l’activitat solar i geomagnètica al seu propi portal web, l’Observatori de l’Ebre pretén facilitar l’accés a paràmetres rellevants per a les agències i usuaris interessats. D’aquests paràmetres, i amb el grau de coneixement i l’expertesa dels nostres investigadors en aquest camp, se’n poden derivar productes útils per avaluar el grau d’exposició a aquest risc emergent en cada cas.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Notícies i etiquetada amb , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.