Els Jesuïtes a les Terres de l’Ebre: servei i ciència

En motiu de l’exposició “Els Jesuïtes a les Terres de l’Ebre: servei i ciència”, Maria Genescà, la bibliotecària de l’Observatori de l’Ebre, ens parla dels gairebé 150 anys de presència jesuítica a les Terres de l’Ebre.

Els jesuïtes fa gairebé 150 anys que són a les Terres de l’Ebre i amb motiu d’una reestructuració de les seves províncies se n’aniran cap a Barcelona.

Imatge de la Biblioteca

La biblioteca de l'Observatori de l'Ebre amb les vitrines de l'exposició

Per destacar la seva voluntat de servei a l’Església, a la societat, i a la ciència portada a terme durant tants anys a les nostres terres, s’ha preparat una exposició a la Biblioteca de l’Observatori de l’Ebre ‘Els Jesuïtes a les Terres de l’Ebre: servei i ciència’, que es podrà veure els dies laborables entre el dia 20 de novembre i el 30 de desembre i els dies festius 6 i 8 de desembre en horari de 10 a 13 del matí.

És el 1863 quan la Companyia de Jesús a Espanya es va dividir en dues províncies: Castella i Aragó. La d’Aragó comprenia el principat de Catalunya, les Illes, Aragó i València a Espanya, així com alguns països de Sud-Amèrica, on van anar molts missioners.

El 1864 vénen a les Terres de l’Ebre els primers jesuïtes per una curta estada, i l’any 1879 s’hi van establir definitivament. El Bisbe de Tortosa va oferir-los el Col·legi del Jesús (Tortosa), antiga casa que havien ocupat els franciscans. Un cop s’hi van instal·lar, el convertiren en el Col·legi Màxim del jesuïtes de la Província d’Aragó, amb les Facultat de Filosofia i Teologia.

En poc temps aquest Col·legi Màxim va resultar insuficient i el 1888 es va iniciar la construcció de la nova casa a la muntanya de Sant Josep de Roquetes, que va començar a funcionar l’any següent.

A partir de la darrera dècada del segle XIX va començar un plantejament més obert amb un esperit més crític dins el Col·legi Màxim, tant en el camp de la Filosofia com en el de la Teologia. Això va comportar que, dins dels estudis de Filosofia, s’estudiessin cada cop amb més interès les Ciències Naturals. Aquest nou plantejament va ajudar a que naixessin tres instituts de recerca científica a les Terres de l’Ebre: l’Observatori de l’Ebre, el Laboratori Químic de l’Ebre i el Laboratori Biològic de l’Ebre.

El curs 1905-1906 la Facultat de Filosofia sencera es va reunir a la casa de Sant Josep, convertint-se en un centre plural on també es pretenia confirmar que la Religió, la Filosofia i la Ciència eren compatibles. Van continuar a les Terres de l’Ebre fins l’any 1916, que es van traslladar a Sarrià, a Barcelona.

Missió dels Jesuïtes a les Terres de l’Ebre

La missió que es va plantejar va ser molt ambiciosa tant en el seu treball pastoral, com social, de formació i treball científic. Estava enfocada a portar a terme tres objectius principals:

1. Tasca religiosa.

Cal destacar-ne:

  • Les Congregacions del Sagrat Cor. Creades per fomentar l’Apostolat de l’Oració i el Catecisme. Les promovien els estudiants de Filosofia i Teologia. Van estendre’s a diversos pobles de les Terres de l’Ebre.
  • Els Exercicis espirituals. Pedagogia pràctica per a la realització d’una experiència plenament personal d’aprofundir en l’art de viure cristianament. Destinats principalment a clergues,laics i laiques.
  • Congregacions Marianes. Creades per fomentar i impulsar la devoció a la Verge. Promovien actes benèfics, socials, culturals i esportius que donaven dinamisme i vida a les ciutats de Roquetes, Tortosa i altres llocs de les Terres de l’Ebre.

2. Tasca social

  • Cercles Catòlics d’Obrers i Patronat Obrer. Creats amb la finalitat d’arrelar i propagar les creences religioses, d’instruir a la gent impartint conferències i classes de ciència i religió, i de cooperar proporcionant ajuda mútua i socors a obrers malalts.
  • Patronat Escolar de la Sagrada Família. Entitat de suport a l’ensenyament del catecisme, destinat a que les Juntes Parroquials de la Diòcesi poguessin demanar instruccions i exposar dificultats.

3. Tasca científica

Fotografia del primer grup de Jesuïtes que van treballar a l'OE

Els primers jesuïtes que van treballar a l'Observatori de l'Ebre.

Com hem mencionat, en el Col·legi Màxim a finals dels segle XIX hi va haver una obertura important, amb una varietat d’idees polítiques, fervor espiritual i missioner i va sorgir un entusiasme per les ciències de la natura.

Per aprofundir en els estudis de Filosofia era fonamental formar-se en les diferents branques de les ciències.

En aquest marc van néixer les tres institucions científiques que abans mencionàvem: l’Observatori de l’Ebre, el Laboratori Químic de l’Ebre i el Laboratori Biològic de l’Ebre. Els dos laboratoris es van traslladar a Barcelona el 1916, canviant el seu nom per Institut Químic de Sarrià i Institut Biològic de Sarrià.

L’Observatori de l’Ebre

Els jesuïtes van tenir un paper destacar en l’estudi de la Geofísica, i van crear al llarg dels segle XVIII i XIX diferents observatoris arreu del món.

Així l’Observatori de l’Ebre neix destinat a fer observació i recerca en el camp de la Geofísica i és el primer que engloba totes les branques d’aquesta especialitat.

Aspecte de l'Observatori quan fou inaugurat

Aspecte de l'Observatori quan fou inaugurat

Amb la fundació de l’Observatori de l’Ebre el pare Cirera fa una aposta important des de dues vessants: primer en el camp internacional de la recerca d’aquesta especialitat; i després per l’alta divulgació científica amb la creació de la revista Ibérica, comptant per aquest projecte a més dels jesuïtes destinats a l’Observatori de l’Ebre, amb el suport de professors i estudiants de ciències de les facultats de Filosofia i destacats professors d’altres institucions.

Si bé l’Observatori s’ha dedicat des dels inicis a l’estudi de la relació del Sol amb els fenòmens terrestres, al llarg d’aquests més de 100 anys ha anat evolucionant. Avui la recerca és concentra en el camp del Geomagnetisme, Ionosfera i Canvi Climàtic; així com en les diferents observacions de Meteorologia, Sismologia, Solars, Ionosfera i Geomagnetisme, algunes d’elles constitueixen les sèries més llargues de la Península. Des de fa més de 10 anys es prenen també dades a l’Antàrtida.

L’Observatori de l’Ebre és un Institut Universitari de la Universitat Ramon Llull, imparteix cursos de màsters i doctorat i segueix en la divulgació de la ciència utilitzant els nous mitjans que ofereixen les tecnologies actuals fent cursos, conferències i tallers.

Des dels seus inicis, un dels objectius de la Companyia de Jesús ha estat disposar de bones biblioteques. A Roquetes teníem una biblioteca de recerca i una altra de divulgació a l’Observatori de l’Ebre. Amb l’anada a Barcelona de la revista Ibérica l’any 1925, va marxar de Roquetes la Biblioteca de divulgació que ara de bell nou l’hem recuperat i ubicat al seu lloc d’origen.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Història i etiquetada amb , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.